MALSON EN GROC
Agafà la dona, la col·locà dintre d’una
bossa negra i sortí al pati. Ell jardí era molt gran, ple d’arbres i arbustos,
amagat a la vista de qualsevol veí. Cap al final del jardí trobà la fossa que
havia fet dies abans, amagada darrera un arbust del final. Quan s’hi va
apropar, però, hi veié animalons que hi havien fet casa i decidí no
complicar-se la vida i tirar-la al pou del jardí. Allí va ser on llençà la dona
amb qui tants anys havia passat. Desprès, la tapar el pou i va posar-hi sorra
per sobre perquè no es veies. Tornant pel caminet cap a casa, va estar pensant
el perquè no havia pensat abans la possibilitat del pou, perquè la devia
descartar en el cas de haver-hi pensat. De seguida va despreocupar-se al
adonar-se del sentiment d’alleugeriment, de llibertat i d’alegria que sentia al
haver fet aquell últim acte.
Tot seguit, sense cap mirament, mirà el
paper on tenia la llista del seu genial pla i volgué rellegí el punt dos, tot i
que ja se’l sabia de memòria. Aquell era, sens dubte, el més fàcil, ja que
ningú li posaria oposició. Es dirigí cap al soterrani, agafà els cossos morts
dels pares de la seva dona i els pujà al menjador. Suposadament havien anat a
fer un viatge a les Illes Canàries, o això es el que la Margarita creia... A
part que mai el havia caigut bé, (des del principi no havien volgut que es
casés amb Margarita) havia cregut que el seu pla seria més fàcil si ells mories
també, així els estalviava el disgust de la mort de la seva filla.
Desprès de col·locar-los al menjador,
comença a preparar el punt 3: L’explosió. Tot ben calculat, simularia u curt
circuit el qual encendria la casa sense deixar escapatòria als suposats cossos
de Frederic i Margarita, creant així el seu tràgic final. Una vegada haguessin
arribat la policia i els bombers seria massa tard degut a la situació de la
casa a les afores. Al veure clarament el que havia passat, no es molestarien en
analitzar els cossos, o el que quedava de ells. Una vegada realitzat el punt 3,
tirà benzina als cossos perquè cremessin més ràpid i sortí de la casa.
Frederic, agafà el cotxe amb la maleta i
sen anà a un turó des d’on podia veure la casa sense que casi ningú el veies.
Des de allà premé el botó del comendament a distància que provocà l’explosió.
Quan començà a veure les flames, tornà a pujar el cotxe i marxà en direcció a l’aeroport.
Al cap de uns quans minuts van arribar
els bombers i la policia. Desesperats intentaven apagar el foc i tot i que es
veia bastant clar que la cosa era difícil. Per
anar més ràpids un bomber anà a buscar un punt d’aigua més proper d’on
treure més aigua. Així va ser com es va trobar el cos de la dona al pou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada