Exàmens sí

EXÀMENS SÍ

Els minuts abans de l’examen són els de més estrès. Alguns intenten repassar inútilment tot nerviosos, els darrers continguts amb l’esperança que se’ls quedi alguna idea a l’últim moment, mentres que amb els nervis alguns es queden en blanc, no troben aquell bolígraf, o el full amb el resum...

Jo en sóc una d’elles, i tot i que no m’agradin aquests últims moments ni les hores perdudes el dia anterior estudiant, estic a favor de fer exàmens.

Els exàmens són una bona forma d’avaluar. Són els que et permeten saber si realment has aprés els continguts desprès d’escoltar tantes explicacions i de fer tants exercicis. També crec que són el mitjà perquè els alumnes estudiem bé el temari amb l’esperança de treure bona nota. Els professors, poden veure s’hi s’ha après el que tocava o si algun concepte no ha quedat molt clar. A part, és una bona preparació pel que ens trobarem a la universitat o batxillerat on l’actitud i els deures no conten ni el 30% ni el 1% de la nota final.

Tot i això, reconec que pot ser injust que un examen et conti molt perquè pots haver tingut un mal dia o que pels nervis no t’hagi sortit com esperaves. També, en alguns casos, els alumnes en saber que la major part de la nota és l’examen, deixen d’escoltar a classe per empollar-s’ho tot el dia abans, fet que només serveix perquè al cap de dos dies ningú recordi res. Per últim, els exàmens solen crear molta pressió i nervis en alguns estudiants, i això pot repercutir negativament en la seva salut.

Encara que fer exàmens tingui els seus desavantatges, crec que usant diferent com a mètode d’avaluació l’examen podria fer menys pesants les repercussions negatives de fer-ne. 

Un gran invent

UN GRAN INVENT

L’autora del text comença dient el múltiples avantatges que avui en dia té el telèfon mòbil. Permet connectar-te amb el món i facilita la vida.

Tot i els múltiples avantatges del mòbil, la autora recorda amb malenconia les cabines telefòniques. Recorda com les utilitzaven tant abans la gent, i ara han quedat oblidades, substituïdes per els telèfons mòbils, i les poques que hi ha s’utilitzen molt poc.

Al final la autora explica un avantatge que poca gent destaca i és que ajuden a vèncer la timidesa Els SMS són també una forma de dir allò que volem dir de pressa i sense complicacions. Per això la autora diu que els telèfons mòbils són un gran invent. 

Invents

INVENTS

L’autor d’aquest text comença dient que els invents són un gran invent i que els humans tenen una capacitat d’invenció i creativitat il·limitada, ja sigui per artefactes necessàris o artefactes inútils.

Després classifica els invent en concrets com el cas d’una cadira o en abstractes com la felicitat. També diu que la utilitat d’aquests dos és igual de ferma i decidida. A continuació fa una altre classificació dels invents en simple o complexos. Com l’autor diu, aquesta classificació no depèn de la genialitat de l’invent si no de la seva afectivitat i que no sigui fàcil que puguin ser substituïts per altres.

Més tard parla de la història dels invents concebuts per la humanitat, que ve a ser la mateixa història de la humanitat. Al llarg del temps s’ha inventat moltes coses com la pau i la guerra, el GPS i l’ ADSL, el verí i l’antídot...

L’autor acaba el text dient que si cal, fins i tot ens inventem a nosaltres mateixos.

Malson en groc

MALSON EN GROC

En Frederic entrà a la casa amb la Margarit, la seva dona, en aquell moment ja morta degut al cop de garrot que li havia donat al cap, com havia previst. Mirà per la finestra per assegurar-se que ningú l’havia vist i es disposà de a seguir el seu pla.

Agafà la dona, la col·locà dintre d’una bossa negra i sortí al pati. Ell jardí era molt gran, ple d’arbres i arbustos, amagat a la vista de qualsevol veí. Cap al final del jardí trobà la fossa que havia fet dies abans, amagada darrera un arbust del final. Quan s’hi va apropar, però, hi veié animalons que hi havien fet casa i decidí no complicar-se la vida i tirar-la al pou del jardí. Allí va ser on llençà la dona amb qui tants anys havia passat. Desprès, la tapar el pou i va posar-hi sorra per sobre perquè no es veies. Tornant pel caminet cap a casa, va estar pensant el perquè no havia pensat abans la possibilitat del pou, perquè la devia descartar en el cas de haver-hi pensat. De seguida va despreocupar-se al adonar-se del sentiment d’alleugeriment, de llibertat i d’alegria que sentia al haver fet aquell últim acte.

Tot seguit, sense cap mirament, mirà el paper on tenia la llista del seu genial pla i volgué rellegí el punt dos, tot i que ja se’l sabia de memòria. Aquell era, sens dubte, el més fàcil, ja que ningú li posaria oposició. Es dirigí cap al soterrani, agafà els cossos morts dels pares de la seva dona i els pujà al menjador. Suposadament havien anat a fer un viatge a les Illes Canàries, o això es el que la Margarita creia... A part que mai el havia caigut bé, (des del principi no havien volgut que es casés amb Margarita) havia cregut que el seu pla seria més fàcil si ells mories també, així els estalviava el disgust de la mort de la seva filla.

Desprès de col·locar-los al menjador, comença a preparar el punt 3: L’explosió. Tot ben calculat, simularia u curt circuit el qual encendria la casa sense deixar escapatòria als suposats cossos de Frederic i Margarita, creant així el seu tràgic final. Una vegada haguessin arribat la policia i els bombers seria massa tard degut a la situació de la casa a les afores. Al veure clarament el que havia passat, no es molestarien en analitzar els cossos, o el que quedava de ells. Una vegada realitzat el punt 3, tirà benzina als cossos perquè cremessin més ràpid i sortí de la casa.

Frederic, agafà el cotxe amb la maleta i sen anà a un turó des d’on podia veure la casa sense que casi ningú el veies. Des de allà premé el botó del comendament a distància que provocà l’explosió. Quan començà a veure les flames, tornà a pujar el cotxe i marxà en direcció a l’aeroport.

Al cap de uns quans minuts van arribar els bombers i la policia. Desesperats intentaven apagar el foc i tot i que es veia bastant clar que la cosa era difícil. Per  anar més ràpids un bomber anà a buscar un punt d’aigua més proper d’on treure més aigua. Així va ser com es va trobar el cos de la dona al pou.